YO TE CUENTO Y TU ME MIRAS

Inauguramos expo en la Sala Perill.

Estamos muy contentas de inaugurar el ciclo de exposiciones "A proposito."

Esta primera explora la intimidad y bajo el titulo
"Yo te cuento y tu me miras" intentamos darle vueltas al concepto.

No dejéis de leer el exquisito texto que nos ha escrito Imma Batalla. Un precioso regalo.

Yo te cuento, tú me miras

Temps era temps, els calaixos guardaven secrets i les ànimes, misteris insondables i íntims que es confessaven ben entrada la nit, a cau d’orella. Avui, en canvi, amb unes ànimes orfes de misteri, ens hem oblidat de tenir cura de les intimitats i les hem abandonades a la intempèrie.

Enmig d’aquest paisatge torbador, cinc artistes han aconseguit recrear, amb la reunió de les seves obres, un ambient delicat, capaç d’evocar aquelles converses antigues. Mentre ens passegem per l’espai d’aquesta instal·lació acompanyats per les figures humanes de l’escultora Isabel Banal, que, com nosaltres, carreguen cadascuna amb els sediments del seu viure, quasi imaginem el diàleg exquisit que mantenen les peces exposades. Si parem atenció al relat que ens conten les joies descobrirem que totes elles ens alerten de la necessitat de salvaguardar-nos, tot preservant allò que és més fràgil i valuós, la intimitat.

Res no pot penetrar en les estructures d’aparença calcària i coral·lina que la Lola Gratacós, amb un magistral domini de les tècniques ceràmiques, ha convertit en una sèrie de fermalls. La protecció de la intimitat és absoluta. Les peces, com els coralls, bellíssimes.

Amb un subtil joc de descodificació la Lourdes Carmelo protegeix la seva intimitat d’una manera selectiva. No tothom hi té accés. Coloristes, vibrants i harmònics, els seus collars i fermalls estan fets de fragments d’un mateix objecte. Un objecte que té molt a veure amb la seva història personal. Quin objecte? La solució només està a l’abast d’aquelles persones que coneixen i comparteixen el seu codi: els íntims.

La intimitat de la Montse Basora albira el món rere una gelosia de vitralls translúcids. L’original i atrevida combinació de línia i color dóna forma a unes geometries enjogassades que s’emmallen amb fils de plata. Unes peces que ensenyen i amaguen a parts iguals...

Als suggerents fermalls de la Núria Anguren alguns secrets s’endevinen sota la pell. Sembla com si la intimitat estigués a punt d’esclatar i la possibilitat d’aquest esclat, ens captiva. Però la pell protegeix el cos, el qual es converteix en el Sancta sanctorum, en el lloc sagrat que preserva la intimitat. L’artista ha construït petits temples, poètics i d’aparença fràgil, on arrecerar allò que li és més preat.

Segur que les històries d’aquestes extraordinàries peces ressonaran ben endins d’algunes intimitats afins, i serà llavors quan es percebrà sencer el sentit d’aquest afortunat encontre.

Imma Batalla